En aquesta peça com en les altres de la mateixa sèrie tenen tres elements conjugats: La part plàstica, la reducció de les dimensions i posar a l'espectador en contemplació de l'espai-temps. Per arribar a aquest fi utilitça unitats plàstiques: La recta, el cercle, el pla, el quadrad, el cub o prisma, el cilindre i conceptualment l'esfera, tots ells interrelacionats. Aquesta obra conté el prisma quadrangular en forma de cercle, el quadrad i la recta. La fusta com element biológic te una expansió d'un centre cap a l'exterior, configurant unes densitats i tonalitats diferents segons els tipus i aquesta expansió ve determinada pel temps o cicles estacionals a llarg dels anys. Es per aquesta idoneitat que ens a serveix per la representació de l'espai-temps en tres dimensions. Enfront l'espectador trobem una unitat en forma de cub de fusta més densa que a banda i banda es va allargant progressivament i proporcionalment quedant a l'altre extrem com la més llarga, menys densa i més clara, creant una unitat física espaial i temporal. A l'exterior seu, tan en la part central com al seu voltan s'ha format un altre espai no perceptible però existent, aquest espai es també visualitzat en el quadre, al reduir les tres dimensions a dos des del punt de vista de l'espectador. Els tons de la fusta configuren una recta que va del fosc central als clars dels extrems i completant el cercle cromàtic el fons continua del clar al fosc, darrera de la tela la contemplació correspon a l'imatge des de la part contraria del cercle i es per aixó que s'inverteixen els tons completat la unitat global. La percepció frontal de l'espectador és d'una recta, una dimensió temporal, peró en realitat és una unitat global espai-temps, que es contemplable des l'exterior i que hi ha una altre dimensió que ens ho permet. És per aquesta raó que podriem asegurar que l'espai-temps és perceptible tan des d'una cara com en la seva totalitat, tot i que des d'el nostre punt espaial i temporal "dins de la fusta" ens és imposible i resulta deformada tal com també ho podem representar al disminuir en una dimensió en les dues teles, on necessitem veure per separat les dues cares per fer-nos una imatge complerta i de representació diferent. Una intuició de l'imatge tridimensional (en realitat quatridimensional) la podem perceble en les ombres que projecta en l'espai (en la tercera foto) a sobre d'un paper fi (japones) que reté l'imatge en forma d'unitat d'elipse, o de iuxtaposició de corbes amb una part central en el terra (veure la quarta foto); diferents totes a la realitat però ens suggereix l'existència, la o les direccions temporals i espaials. Més imatges en altres instal·lacions , Més informació

FITXA

Sèrie : " Dimensió "
T ìtol : La recta IV. Inici, final, inici, ... Quatre lectures de la dimensionalitat. - Any : 1992
Mides : pintura dues cares de1'45 x 1'45 m. ( 1'35 + 0'05 + 0'05 ), escultura de 0'07 x 0'07 x 1'35 / ext. m., paper i ombres mides variables
Catalogació nº: D.08.T2c1.92 - D.08.T2c2.92 - D.08.TE.92 - D.08.TO.92 - D.08.TF.92-93
Tècnica: Tela de lli pintada amb acrílic per les 2 cares utilitzant els dits; escultura en fusta de
manzonia, bubinga, sapelly, embero, cedre, faig bullit, roure, faig blanc, i paper japonés a la pared
Exposicions : Galeria Trànsit. Barcelona 1993.
Art a Aula de Lletres. Barcelona 1995.
NewART 1999 Barcelona, presentat per la Galeria Eude