|
Galeria Eude “La llum del límit” Exposició a la Galeria Eude del 24 d'abril al 24 de maig. De dimarts a disabte de inauguració: Dia 24 d’abril a les 8 del vespre Carrer Consell de Cent nº 278 - 08007 Barcelona tel. i fax: 934879386 Introducció “La llum del límit” La Galeria Eude, en el context del "2003 Barcelona. Any del Disseny" presenta una exposició, del 24 d'abril al 24 de maig, de l'artista Bruix, amb el títol "La llum del límit" composta per dues instal·lacions i diverses làmpares i objectes que tenen com a comú la llum, que literalment desprenen i que sostenen el contingut de l'exposició que és la "mesura i contemplació del nostre espai-temps des d'una altra dimensió". Descripció La galeria està dividida en dos espais que es complementen:
L’entrada està ambientada amb panels-làmpara individualitzades o incorporades a la paret i al sostre, amb llums i “filtres” de color al darrera i als sostres, amb automatismes reguladors de temps. Aquesta ambientació acompanya en l’espai central, a la mostra d’unes “llums” de paret, de terra i de mitja alçada, amb “capses” que acompanyen la descripció de la imatge no present; un “moble calaixera” i unes capses. Tots ells incorporen transparències fotogràfiques i llums interiors.
El segon espai situat al fons és una instal·lació de fibra òptica amb parets, sostre i terra sobreposats amb poliestiré plata, regulador tàctil d’automatismes, càmara i projector de vídeo, micròfon, altaveus i taules de mescla i d’efectes de so, projectors de diapositives, tubs de poliestiré i de vidre, etc. Memória
La llum com a element formal i els límits de la nostra “dimensió” com a contingut, són els dos motius que unifiquen l’exposició, que pretén despertar en el visitant sensacions de plaer o de serenor i alhora aportar elements de reflexió. Aquests són els aspectes que, des dels anys vuitanta, l’artista Pere Bruix, va iniciar en el seu treball incorporant cada vegada de manera més evident la llum utilitzant censors que determinen espais o projecten ombres, com en l’instal·lació per a la Galeria Eude del NewART de 1999, on incorpora la projecció de vídeo (treball iniciat al 1974 i més tard al 1983), i la fibra òptica que al llarg dels seus cables llencen milers de punts de llum de colors, com en les posteriors instal·lacions del NewART del 2000, o en les exposicions Catalunya-Luxemburg i Mediterrània del Tinglado 1 de Tarragona, ambdues del 2001. Aquestes llums són reflectides i multiplicades en les parets de mirall, de poliestirè o acetat, que envolten a l’espectador (experiència aplicada en la seva primera instal·lació o environament a l’any 1972 per el IV Simposi Internacional de la Comunicació). Tots aquests elements són incorporats en aquesta exposició i utilitzats no com a espectacle sinó per a donar sentit i imatge a un raonament. L’univers reduït a dues dimensions, amb un espai exterior a ell ple de llum generadora de vida, que ens permet des d’una altra dimensió, contemplar la seva mesura espacial i ens possibilita alhora l’observació del temps.
(Galeria Eude. Full de premsa, abril 2003 )
--------- ------- Dia 7 de maig a les 19,30 a la Galeria Eude “vernissage” de presentació de la instal·lació “Allà, al llarg del temps, el nostre jo. IV” de l’artista Bruix dins el programa del "2003 Barcelona. Any del Disseny". Aquesta instal·lació està formada per Tan sols entrar a l’instal·lació la nostra imatge es perd i els límits desapareixen, només un petit cilindre de llum ens dona un punt de referència. En l’espai central l’espectador es troba amb unes plaques sensibles al tacte on li permet manipular 19 connexions electròniques, que li permeten traslladar-se a una altra dimensió i observar el transcurs de l’espai-temps. Fins el dia 24 de maig en el marc de l’exposició “La llum del límit”, on el mateix artista ens introdueix en el tema de la mesura i contemplació de les nostres tres dimensions en el punt més llunyà a nosaltres, com és l’espai interestelar, amb un centenar de fotografies que envolten la il·luminació de diverses llums que ens porten com a espectadors a una quarta dimensió que ens permet la contemplació de l’espai i de l’univers. En constatar, a partir de la teoria, la possibilitat de contemplar des de l’exterior els límits del nostre espai (o les seves tres dimensions convencionals) i alhora el seu temps, observaríem l’inici i el final de l’expansió i formació de la matèria física. I també veuríem, a l’ igual que en una pel·lícula propera, el passat, el present i el futur. Per percebre aquest espai - temps hauríem de sortir de la nostra dimensió i ens aproparíem a la llum del límit.
Bruix (Galeria Eude. Full de premsa, abril-maig 2003 ) Bruix: del Hubble a la foscor. A l'exposició de Pere Bruix es poden veure junts dos dels temes més recurrents en l'obra de l'artista: la fascinació per les noves tecnologies, combinada amb el protagonisme que dóna a la llum, ja sigui per excés o per defecte. L’exposició consta de dues parts diferenciades: en la primera podem veure una sèrie de lámpades, i en la segona una instal-lació. En una sala d'atmosfera intimista i banyada per una suau llum multicolor, ens trobem una serie de lámpades que són les que donen claror a l'habitació. Es tracta de senzilles construccions metál-liques en les que el focus de llum es troba embolicat per uns panells, on hi apareixen fotografies de I'espai: estrelles, constel-lacions, forats negres, i tot un llarg etcètera extret de les fotos que any rere any publica la NASA. A la sala adjacent a la primera, ens trobem amb un espai que podria ser analitzat com... les imatges que il.luminen la sala anterior. Degut als elements constitutius de la sala, el visitant ha de fer un esforç per habituar-s'hi, donat que la foscor i la sensació de veures reflexat en totes les parts, li poden fer perdre els límits de¡ seu propi cos i la seguretat que dóna trepitjar terra ferma.
Enric Tomàs Ibañez “La llum del límit” Galeria Eude Barcelona. Any del disseny 2003 (de la Revista Bonart, maig 2003) —————————————————————————————————————————— A l’altra banda del mirall ¿Por qué persistes, espejo incesante? ¿Por qué duplicas, hermano misterioso, el más leve movimiento de mi mano? ¿Por qué en las sombras de la reflexión repentina? Tú eres el otro yo del que hablan los griegos, Y estás emboscado para siempre en la suavidad de unas aguas inciertas, del cristal que soporta tu búsqueda y es inútil ser ciego. El hecho de ver y no conocerte todavía
añade horror, magia que se atreve a multiplicar el número de cosas que somos y recoge nuestra fortuna. Cuando yo esté muerto, tu copiarás a otro, y luego a otro, y a otro, y a otro, y a otro... -J. L. Dorges, 1972 Quan el visitant entra a la cambra de bany on es troba la instal·lació Al llarg del temps de Pere Bruix, es veu enfrontat a la seva pròpia imatge reflectida en diversos miralls situats a les parets laterals, al sostre i a la banyera de la sala. L’impacte de l’efecte multiplicador de la imatge es veu potenciat per l'aparició de múltiples punts de llum, produïts per la utilització de cables de fibra òptica, que emfasitzen la silueta de l’espectador. D'aquesta manera, el visitant es veu confrontat amb la necessitat d’adoptar un altre registre perceptiu. Com en l’obra de Borges, els miralls suggereixen, en aquesta instal·lació de Pere Bruix, un àmbit de temuda irrealitat que s'obre a possibilitats perturbadores. Els miralls, com a objectes il·lusoris i inquietants, s’associen al tema del doble -amb la possibilitat angoixosa que un reflexe desvetlli una transformació del jo-, a la idea gnòstica que l’univers és una còpia invertida de l'orbe celeste i a l’infinit, en la visió de les seves superfícies enfrontades. L’exploració de les complexes relacions entre les dimensions espacial i temporal, així com la seva percepció són les principals línies del discurs de Pere Bruix. Pintura, escultura i instal·lacions són només algunes de les fòrmules expressives, que l’artista utilitza per a l’articulació d’una minuciosa recerca que combina i harmonitza dos àmbits d'investigació: el visual i plàstic, d’una banda, i el metafísic, de l’altra. D’aquesta manera, els seus treballs esdevenen veritables cal·lidoscopis que suggereixen múltiples lectures, que abasten tant una percepció centrada en el tractament de formes i colors, com una interrogació a l'entorn del coneixement empíric o una reflexió sobre el propi jo. En aquest sentit, la llarga i variada trajectòria de Bruix evidencia una coherència conceptual que es tradueix en l’afany per una indagació constant a l’entorn de l’individu i la percepció, que es diversifica a partir de variats dispositius visuals, però que, en tot moment, permet reconstruir un fil articulador a partir del desenvolupament i la complexitat d’aquesta exploració. La gènesi de Al llarg del temps deriva de la instal·lació La recta IV. Inici, final, inici...Quatre lectures de la dimensionalitat, presentada a la darrera edició de New Art i en la qual Bruix afegia al seu meticulós discurs a l’entorn de les interrelacions entre l’espai i el temps, l’element del somni com a constituent d’una altra realitat o, tal com és concebut en diverses cultures de l’Àfrica, com a enllaç entre aquest món i l’altre. “Podria ser, que, allà, al llarg del temps, el nostre jo ens estigui esperant, amb les respostes que nosaltres li portarem”, aquestes paraules, que formaven part d'aquella instal·lació i que eren pronunciades pels personatges -masculí i femení- alternativament projectats damunt d'un llit, ens remeten ara a la imatge de l’espectador, la nostra imatge, reflectida en els múltiples miralls de la cambra de bany que ens enfronten a nosaltres mateixos. Els diversos punts de llum així com el goteig insistent de les gotes d’aigua, que posen de manifest el irrevocable pas del temps, ens situen en un registre diferent que ultrapassa les limitacions espacials i temporals i ens convida a passar a l'altra banda del mirall, per a interrogar-nos sobre el nostre jo, sobre els nostres jos. Tot allò que succeeix a l'altra banda del mirall és, al mateix temps, ambigu i definitiu. La implacable duplicació que el mirall ens presenta ens espanta, potser perquè no ens acabem de reconèixer en aquest "altre" que mai no acabarem d'assumir i mai no podrem posseir. Montse Badia (Text del catàleg de la Galeria Eude corresponent a la instal·lació “Al llarg del temps” pel NewART Barcelona 2000) Espais de Llum La Galeria Eude presenta per a aquesta primera edició de Le Salon du Printemps Montreal La Galeria Eude a partir de 1997 va començar a mostrar l'obra d'aquests artistes a la seva galeria i al 2000 va fer una col·lectiva amb el nom de "Espais de Llum". Els artistes participants en aquesta exposició són els que aquí es presenten i esperem que tinguin la mateixa ben rebuda que han obtingut a Europa. (Galeria Eude, pel catàleg de les galeries catalanes a la fira d’art contemporani “Salon du Printemps. Montreal LÍMIT SENSE LÍMITS Límit: (del llatí limes/limitis), terme, confí o llindar de regnes, províncies, possessions, etc. Fig. fí, terme. Enciclopèdia Salvat, T. 10. Salvat Editores Límit: part extrema, punt, on acaba un territori, una extensió qualsevol, un període de temps, limitació, acció de limitar o limitar-se. Diccionari de la Llengua Catalana. Enciclopèdia Catalana SA. El títol d'aquesta mostra, de múltiples interpretacions, ens porta a fer una lectura de la definició acadèmica, del significat o significats del terme límit, ja que aquest terme aglutina o serveix de vincle entre les obres que conformen aquesta exposició, així com també, de l'ús o interpretació que en fan els cinc artistes plàstics del grup "Barcelona Artistes Associats", del col·lectiu de sis artistes catalans residents a Luxemburg i Brussel·les, i dels deu artistes del "Cercle Artistes Luxemburgeoises". El concepte límit emergeix en cadascuna de les seves obres que, malgrat ser fetes amb tècniques, matèries, mides i formats diferents, pren un significat distint i alhora coincident. En les obres d'aquests artistes, el concepte de límit hi és present, ja sigui dissimulat, suggerit, insinuat, transgredit o clarament marcat. Alhora, aquest límit és també la fi d'un mil·lenni que ha considerat, bàsicament, l'obra artística com a objecte tangible, i l'inici d'un nou mil·lenni en el qual l' obra perd, cada vegada més, el suport tradicional per a convertir-se en obra efímera. Els nous mitjans tecnològics estan abocant els artistes a emprar suports registrables en cel·luloide, cinta magnètica, CD-Rom, ... on prima el món de les sensacions, de juxtaposició dels recursos multimèdia. A la mostra Límit sense límits es manifesta com les diverses tècniques, conceptes i procediments conflueixen i divergeixen configurant una enriquidora mixtura. Per al grup "Barcelona Artistes Associats", conformat per Bruix, Jaume Mulet, Cristina Ortiz, Amparo Sard i Matilde Vela, el concepte límit esdevé, respectivament, quelcom d'intemporal (el més enllà dels límits), de delimitació de formes que conformen la pròpia obra (marcant els límits), de mutable (superposició dels límits), d'intangible (traspassant els límits) o de fita de perfecció (buscant els límits). Aquesta exposició, que es presenta primer a Luxemburg i deprés a Barcelona, representa, a més, la inexistència de límits geogràfics que marquin fronteres en el món de la cultura i més concretament de l'art. Carme Gassó i Ramiro
ESPAIS DE LLUM
Amb el títol de Espais de Llum es presenta aquesta exposició que ens mostra l’obra de quatre artistes, Bruix, Carme Malaret, Amparo Sard i Matilde Vela, que ja havien coincidit en cicles anteriors. No és casual aquesta nova exposició col·lectiva, com no és casual el títol amb el que es presenten: Espais de Llum. Tots uns denominadors comuns: el tractament de l’espai, la recerca i la utilització de la llum com a element de descoberta del color, la simplicitat del tractament però no de la reflexió quan a la consecució de l’obra, els espais sense manipular com a canals on la llum pot penetrar, i reflectir-se per a crear nous espais, són elements que, ja clarament plasmats o simplement insinuats, els trobem presents en les obres d’aquests quatre artistes. Pot la matèria plana donar sensació de volum? Quan aquesta matèria és presentada jugant amb el relleu de l’ombra que projecte, i que s’incorpora com a un nou element, adquireix una nova dimensió, esdevenint obra tridimensional gràcies a la llum. Carme Malaret incorpora també la llum com a element intangible però que juga un paper decisiu en la consecució d’aquest nou espai. Matèria/forma, llum/ombra són dos binomis que es conjuguen i complementen per a la consecució de l’obra. Amparo Sard treballa el paper manipulant-lo per a donar-li forma, en aparença d’indumentària quotidiana, però la fragilitat de la matèria es transmuta amb un element eteri al ser perforada per a deixar passar la llum. Els forats, són buits o plens dins l’obra de Sard?. Buits quan a espais sense matèria, però plens quan deixen passar la llum i per tant omplint-se d’energia per passar a una altra dimensió. La massa de budells concebuda com a laberint, misteri interior poc poètic, centre de transformació de matèries, són plasmats de manera que adquireixen una imatge més complaent i agradable mitjançant la llum (energia, velocitat), que dóna a aquesta funció humana un component d’interioritat que es manifesta com a vida. Matilde Vela ens mostra unes obres que partint de formes bàsiques com el quadrat, per a qui representa l’harmonia, la terra com a generadora de vida, empra la llum per a configurar un espai per on l’obra respira, i donen pas cap a l’espai desconegut. Angles, línies verticals i horitzontals concebudes com a representació del present i futur sense grans metàfores, sinó donant, per sobre de tot, un valor a la simplicitat, entesa no com a absència de valors, sinó tot el contrari, la simplicitat com a valor absolut i total. Què és l’obra artística per a Bruix? L’obra per aquest artista és considerada com a vehicle per a representar conceptes abstractes, sensacions inexplicables per les lleis de la física. En les seves obres podem trobar-hi dues lectures: una visual i plàstica, d’un subtil tractament del color i del gest, creant espais minimalistes. L’altra lectura, no visual, de continguts metafísics, on les formes constitueixen cicles de “espai-temps”. La llum està present no tan sols en els colors, sinó que emergeix des del centre i expandint-se en totes direccions, genera l’energia que omple de vida tota l’obra. Carme Gassó i Ramiro
Museòloga i Historiadora de l’Art (Del catàleg de l’exposició “Espais de Llum” a la Galeria Eude. Barcellona 2000) Aquesta exposició, sota el títol “Abstracció intimista de l’espai”, és la continuació de dues edicions anteriors amb el mateix títol. La primera edició, es realitzà a Barcelona, la tardor de 1996; la segona edició tingué lloc a Berlín, l’estiu de 1997 i la que ara es presenta, té lloc, novament, a Barcelona.
Aquesta edició es caracteritza, respecte a les altres dues anteriors, en que és més acotada quant a als conceptes i formes plàstiques: ara es prioritza, encara més, l’espai, el color i la llum, i el minimalisme de les formes. Fou, a partir de la primera edició, que sorgí un nucli d’artistes amb voluntat de compartir experiències i mostrar al públic les seves aportacions, i les d’altres artistes en la mateixa línia. Així, mitjançant les seves realitzacions plàstiques, s’aprofundeix en el llenguatge dels sentiments cap una reflexió vers un mateix, vers els altres, cercant l’ésser humà en la seva globalitat. La raó de ser d’aquest moviment estilístic, Intimistes, és la necessitat, d’equilibrar o compensar altres corrents actuals de caire agressiu, brutalista, que reflecteixen la realitat més dura de l’ésser i del seu entorn. Per tant, l’obra dels autors que conformen aquest moviment estilístic és, en confrontació amb altres corrents coetanis abans esmentats, més espiritual, intimista i sensual, és a dir, és el seu contrapunt. Ambdós pertanyen a la totalitat de l’ésser, conformant l’eterna dualitat humana. Carme Gassó i Ramiro Pere Bruix i Riera(Del catàleg de l’exposició “Abstracció Intimista de l’Espai” . La Casa Elizalde. Barcelona 1999) Des de 1979 comença a aprofundir en el tema de l'espai, realitza la sèrie "contraposició de forces" en escultura i més tard en pintura, reflectint aquells detalls escultórics on es centren les tensions en mig dels espais configurats pels volums, incorporant més tard l'equilibri al límit de la caiguda on tot es sosten per les energies que es creen al enfrontarse la matèria. (text del catàleg:"Abstraktion - Intimität - Raum" PetrusKirche Berlin Lichterfelde, Oberhofer Platz. Berlín, 1997) ART ACTUAL - AULA DE LLETRES Enric Granados, 7 - 08007. Barcelona - tel. 451 64 63, fax 451 68 23 Mostra Cultural 1996 Del 17 d'abril al 17 de maig exposició de collages de RÀFOLS-CASAMADA al Claustre i de pintura dimensional de BRUIX a la Sala Superior. Horari de ART ACTUAL - AULA DE LLETRES es complau a convidar-vos a les exposicions de Ràfols-Casamada i de Bruix, dos artistes que tenen en comú una abstracció sensual del color i on l'espai té una presència formal important, tal vegada cadascú manté una textura pròpia cercant resultats ben diferenciats. El treball de recerca artística d'en Pere Bruix i Riera ‑Barcelona 1949‑ s'inicia en l'art òptic i cinètic, i a partir de 1971, en l'art pobre i conceptual, intercalant períodes de un realisme gràfic‑crìtic i de video‑art. És des de 1979 que comença a aprofundir en el tema de l'espai a partir de la pintura oriental, i la influència de l'expressionisme abstracte i l'escultura basca que ja l'havia copsat en èpoques anteriors. Treballant indistintament tant en pintura com en escultura, és durant aquest període quan va començar a desenvolupar el concepte de "dimensió" en obres de gran format, realitzades a partir de 1983, mitjançant un joc d'inversions on els elements escultòrics s'acompanyen d'una projecció bidimensional inversa a la seva imatge, convertint‑se l'espai interior en exterior i aquest en interior, i reduint una part de l'espai tridimensional a un inici i a un final que corresponen a un davant i a un darrera d'una bidimensionalitat, donant com a resultat una tela pintada per les dues cares que transcriu l’espai o l’element tridimensional (escultura-objecte) que es troba enfront, pasant de tres a dos dimensions però mantenint el seu conjunt i, tal com diu l'autor, "podent comprendre visualment, la unitat espai-temps de la tercera dimensió des d’una altra teòrica quarta dimensió". Al 1989 realitzant la sèrie pictòrica "contraposició de forces", relacionada amb l'escultura de la mateixa sèrie, amb el propòsit de fer més directe i més humà i sensitiu el traç deixa les eines i pinta amb els dits. Aquesta tècnica l'incorpora al treball de "dimensió" quedant els dos conceptes interrelacionats. Aquesta exposició amplia i complementa les dues anteriors realitzades també a Art Actual - Aula de Lletres, amb l’obra “El transcurs del temps” de la sèrie "Dimensió", no exhibida encara a Barcelona després de ser exposada a New York al 1992, i és complementada per tres obres de la sèrie "Temps d'Espai", introduint conceptes d'astrofísica amb un llenguatge sensitiu de lectura universal, on en totes elles l'espai i el temps són contemplats des de l’exterior. Carme Gassó i Ramiro (text del catàleg Barcelona 1996) Podriem definir els anys noranta, en el terreny artístic, com un ampli ventall de manifestacions que van des d'un retorn al realisme, passant per muntatges i instal.lacions amb els avanços tecnològics més innovadors, fins a obres que podriem anomenar de neo-abstraccions, i que porten a l'espectador a contemplar des d'obres "tancades", és a dir, on no se'l deixa intervenir ni tan sols imaginàriament, fins a realitzacions absolutament "obertes", on l'autor sembla voler deixar l'obra amb ambigüitats. Per altra part també es posa de manifest el contrast entre la formació tècnica que de manera estricta semblen respirar algunes obres ,i la manca de la mateixa en altres caient en postures mimètiques. Pere Bruix ha utilitzat la llarga experència en el camp artístic, emprant llenguatges i tècniques ben diversos, per arribar, mitjançant una contínua experimentació, a la realització d'una obra que aglotina la plasmació d'una estètica de sensibilitat universalista amb uns aspectes científics que portin a l'espectador a una contemplació des d'una altra realitat,esdevenint l'obra una metàfora. Carme Gassó i Ramiro (març 1995) ———————————————————————————————————
El conjunto de la obra de Bruix viene determinado por dos aspectos: Uno, marcado por la investigación, que le lleva a una necesidad de conocer y ponerse al dia en las novedades tecnológicas relacionadas con el mundo visual. Ha trabajado en electrónica, cine, video, fotografía, imagen digital y, en alguna ocasión, en arquitectura; el otro aspecto es la implicación de los contenidos del pensamiento humano, en el que ha incorporado, a partir de 1987, el análisis perceptivo de nuestra “dimensión”, de los límites del espacio-tiempo y su representación visual, para buscar respuestas a preguntas unidas a nuestra vida. Uno de los elementos plàsticos característicos en su obra es la luz, ésta se encuentra en el color o como parte visible, a base de proyentar sombras sobre superfícies efímeras, también crea espacios lumínicos que envuelven al espectador, en donde la intensidad varía pausadamente. Al investigar en esta línea fue cuando se planteó utilizar la fibra óptica, decidiéndose por el sistema fibroóptico de Shott; este procedimiento le permite que cada uno de los hilos pueda desprender centenares de puntos de luz a lo largo de su longitud, y repartidos entre paredes, convertidas en espejos que se autoreflejan, se consigue una luminusidad ambiental de gran intensidad, que a través de filtros va variando el color de la luz en aquellos espacios seleccionados. Actualmente, está preparando una instalación, que se presentará durante este año en Barcelona, en la que además de la fibra óptica, incorpora sensores y otros aspectos tecnológicos utilizados en otras instalaciones por este artista. Esta trayectoria la empezó en el año 1972 con la realización, para el IV Simposium Internacional de la Comunicación, de un prisma triangular de Pere Bruix Riera reside y trabaja en Barcelona, es fundador de la asociación "Art Actual Artistes Associats 4-AS" con la que ha promovido el intercambio de exposiciones, dando a conocer el arte actual catalán en varios paises. (Texto referencial revista Schott) EXPOSICIONESMostra Cultura 1996. Hasta el 3 de diciembre Art Actual-Aula de Lletres C/ Enric Granados, 7. Barcelona. Tel. 931451-64-63 Abierto de (Foto) Acrílico sobre tela de Bruix
Aula de arteBajo el título "En els límits del quadrat" se presenta, en el Aula de Lletres, una exposición colectiva de artistas que intentan explicar lo que es la "abstracción intimista del espacio". Algo difícil de verbalizar pero agradecido de ver. Entre los artistas invitados se ha contado con obras, entre otros, de Neus Aller, Bruix, Rafael Canogar, Josep Niebla, Teresa Salcedo, Mateu Bauzá... El proyecto forma parte de una serie de actividades que se celebrarán en el local del Aula de Lletres, un espacio nacido con la intención de ceder sus multísalas gratuitamente. Por eso no constan los precios de las obras y las transacciones se realizan al margen de la institución. Dieciocho autores de diversas procedencias y generaciones y unas 58 obras heterogéneas ayudan a interpretar el mundo de lo abstracto. Todas las piezas utilizan como motivo repetitivo el cuadrado porque esa figura (un marco o una ventana, por ejemplo) pueden fragmentar, dentro de un orden equilibrado, nuestro mundo interior. Se ha previsto más ciclos monográficos para futuras exposiciones en el local. El pliego de intenciones es extenso y ambicioso e incluye la utilización de la biblioteca. N. E. (Del MAGAZINE de LA VANGUARDIA. Núria Espriu. 27 Octubre de 1996) Un mundo de pequeñas luces Evi Arens Periodista Maguncia Al otro lado del espejo ¿Por qué persistes espejo incesante? ¿Por qué duplicas, hermano misterioso, el más leve movimiento de mi mano? ¿Por qué en las sombras de la reflexión repentina? Tú eres el otro yo del que habían los griegos, y estás emboscado para siempre en la suavídad de unas aguas inciertas, del cristal que soporta tu búsqueda y es inútil ser ciego. El hecho de ver y no conocerte todavía añade horror, magia que se atreve a multiplicar el número de cosas que somos y recoge nuestra fortuna. Cuando yo esté muerto, tu copiarás a otro, y luego a otro, y a otro, y a otro, y a otro... J. L. Dorges, 1972 Cuando el visitante entraba en la sala de baño donde se encontraba la instalación "A lo largo del tiempo", de Pere Bruix, se veía enfrentado a su propia imagen reflejada varias veces. Una cantidad inmensa de puntos de luz, generados mediante "Sideglow", de Schott, unos conductores de luz fibroópticos que irradian la luz lateralmente, reforzaban todavía más el efecto. Como en la poesía de Dorges, los espejos sugieren también en esta instalación de Pere Bruix un ámbito de temida y a la vez atractiva realidad. Nos invitan a entrar en un mundo distinto. Un mundo creado con un sinfín de pequeñas luces que acompañan a nuestro "otro yo", el cual nos contempla próximo, pero a la vez apartado e inaccesible. Los diversos puntos de luz, así como la caída incesante de las gotas de agua, que ponen de manifiesto el irrevocable paso del tiempo, nos situaban en una dimensión distinta, que nos invita a pasar al otro lado del espejo para soñar. Polifacético como los caleidoscopios El estudio de la compleja relación que hay entre las dimensiones espacial y temporal desempeña un papel principal en la obra de Pere Bruix. En su actividad artística, ya sea en la pintura, la escultura o las instalaciones artísticas, Bruix intenta combinar y armonizar lo visual y lo plástico con lo metafísico. Sus obras de arte son polifacéticas como los caleidoscopios. En manos de Bruix, las fibras "Sideglow" utilizadas pasan de ser una solución de iluminación puramente funcional a ser el material del que están hechos los sueños. Y así se abren incontables posibilidades para el diseño con luz, que permiten crear nuevas tendencias y efectos hasta ahora no imaginados. Pere Bruix: Una vida dedicada a las Bellas Artes Bruix trabaja como diseñador, técnico de imagen de vídeo y digital, fotógrafo, grafista y creador de instalaciones artísticas. Aparte de esto, Pere Bruix es profesor de Dibujo, Diseño y Técnica de Imagen. Es promotor de exposiciones y actividades relacionadas con el arte contemporáneo en la "Art Actual Artistes Associats 4-AS", de Barcelona .
El artista catalán Pere Bruix Trabaja con fibras de vidrio y Obtiene efectos sorprendentes Aspecto de la instalación realizada por Pere Bruíx en la sala de baño de una habitación del hotel Sonts Barceló, durante la muestra de arte contemporáneo "New Art Barcelona 2000 (Revista SCHOTT INFO 98/2001) ————————————————————————————————————————————— Espaces de lumière Lors de cette première édition du Salon du Printemps Montréal 2002, la Galerie Eude présente Bruix, Carme Malaret, Dolors Puigdemont, Amparo Sard et Matilde Vela. Ces cinq artistes sont les principaux représentants de la tendance "Intimistes", qui se caractérise par l'emploi de formes poétiques et sensuelles, et par des contenus liés aux sentiments humains ou spirituels; cette tendance, engagée en réaction à l'expressionnisme sauvage qui a eu cours d'une manière plus ou moins prononcée ces dernières années dans plusieurs pays, s'est développée individuellement chez certains artistes pendant les années 80-90. La plupart de ces artistes, de différentes nationalités, se sont présentés ensemble lors de trois expositions à Barcelone et Berlin, entre 1996 et 1999, sous le nom d' "Abstraction Intimiste de l'Espace". Dès 1997 la Galerie Eude a commencé à montrer l'oeuvre de ces artistes à Barcelone et a organisé,l'an 2000, une exposition collective: "Espaces de Lumière". Les artistes qui y ont pris part sont ceux qui se présentent aujourd'hui, espérant recevoir l'accueil favorable obtenu en Europe. (Pour le catalogue Le Salon du Printemps - Montreal 2002. Galerie Eude de Barcelona. Organicé pour l’Association des Galeries d’Art Contemporain de Montreal) Grande exposition à la Maison des Arts du 28 septembre au 28 octobre Actualité barcelonaise Pour son exposition de rentrée, la Maison des Arts accueille dans le cadre d'un échange culturel, un groupe d'artistes catalans, «Art Actual Artistes Associats». Ces dix peintres et sculpteurs proposent ensemble un travail créatif qui s'exprime au travers de différentes techniques, textures et couleurs. S'ils s'exposent sous «un drapeau commun», chaque artiste garde sa singularité, sa personnalité, sa poésie et sa sensualité, tout en s'enrichissant mutuellement des expériences, des travaux et des contacts des autres artistes. Installé à Barcelone, «Art Actual Artistes Agrupats» tient à promouvoir et développer des projets sur le plan culturel, tant en Espagne que dans d'autres pays. Leur présence à Châtillon participe de cet objectif essentiel d'enrichissement social et culturel. Ce collectif d'artistes est ouvert, les groupes sont toujours en mouvement pour faire connaître toutes formes d'art contemporain. Des œuvres à découvrir, une exposition à ne pas manquer Seront exposés à la Maison des Arts Rosa Querol Vidal, Laura Roca, Cristina Ortiz Castillon, Korominas, Agnès Rodon, Matilde Vela, Luisa Alumnia Amann, Neus Aller Lanza, Pere Bruix, Sandra Gregorio Maison des Arts 11, rue de Bagneux -Tél : 01 40 84 97 11 Ouvert tous les jours de 14 heures à 18 heures, sauf le lundi. ( Photo ) Rosa Querol Châtillon informations Septembre 2001 - nº 158 Page 10 Art et lumière
Eví Arens
Journaliste Mayence
Un monde de petites lumières Pénétrant dans la salle de bains éclairée par la création de Pere Bruix "Au delà du temps", il vit plusieurs fois son reflet dans le miroir. Un effet encore accentué par une multitude de points lumineux émis par "Sideglow", conducteur de lumière en fibres optiques Schott á rayonnement latéral. Comme dans le poème de Borges, les miroirs de la sculpture lumineuse de Pere Bruix symbolisent une réalité á la fois angoissante et fascinante. Ils nous invitent á pénétrer dans un autre monde. Un monde composé d'une multitude de petites lumières. Ils accompagnent notre alter ego qui nous observe, tout proche et en même temps lointain et inaccessible. Les points lumineux et L’eau qui s'écoule goutte á goutte sont un symbole du temps qui passe, inexorablement. Ils nous ouvrent une autre dimension qui nous invite á rêver, de l'autre côté du miroir. Comme un kaléidoscope
La recherche du rapport complexe entre la dimension spatiale et temporelle est au centre de I'oeuvre de Pere Bruix. Avec sa peinture, ses sculptures ou ses montages artistiques, il aspire toujours á une symbiose et une harmonie entre le visuel, le réel et la métaphysique. Comme un kaléidoscope, ses œuvres présentent un grand nombre de facettes et se prêtent á de multiples interprétations. Avec Pere Bruix, les fibres "Sideglow", simples éclairages fonctionnels, se transforment en une matière dont on fait les rêves. D'innombrables possibilités de modeler la lumière s'ouvrent à lui, créant des tendances et des effets d'une nouveauté insoupçonnée. Pere Bruix : une vie consacrée aux arts plastiques Pere Bruix (51 ans) est designer, technicien en vidéo et image numérique, photographe et dessinateur. 11 crée aussi des éclairages artistiques. I1 enseigne aussi le dessin, le design et les techniques de l'image. I1 est l'initiateur de diverses expositions et manifestations en faveur de l'art contemporain, avec "Art Actual Artistes Associats 4-AS" de Barcelone. Au miroir Pourquoi t'obstiner, miroir sans fin ? Pourquoi doubler, frère mystérieux, le moindre mouvement de ma main ? Pourquoi ce reflet tenace dans L’ombre ? Tu es mon alter ego, dont parte le Grec, et toujours tu me guettes. A la surface de L’eau vague ou du verre solide tu me cherches ; il est vain d'être aveugle. Je ne te vais pas, mais le sois, et tu prends peur, objet magique, toi qui ose multiplier te nombre des choses, que nous sommes, qui dictent notre destin. Quand je serai¡ mort, tu copieras un autre, puis un autre, autre, autre... Traduction libre de J. L. Dorges, "Ombres et Tigres" Poèmes 1966-1972 (Photo) L’artiste espagnol Pere Bruix obtient des effets saisissants avec des fibres en verre. (Photo) Montage lumineux de Pere Bruix dans la salle de bains d'une chambre de l'hôtel Sants Barceló pendant l'exposition d'art contemporain 'New Art Barcelona 2000'. Page 23 SCHOTTINFO 98/2001 Spaces of light For the first edition of Le Salon du Printemps Montreal 2002 , the Eude Gallery introduces Bruix, Carme Malaret, Dolors Puigdemont, Amparo Sard and Matilde Vela. These artists are the main five representatives of the tendency called Intimate, characterized by the sensuous and poetic shapes transmitted by human or spiritual feelings. This tendency was born as opposed to the wild expressionim found, with more or less intensity, in some countries, and was developed in a personal way by several artists during the 80’s and 90’s. Many of these artists from different countries were introduced as a group called Intimate abstraction of the space in three exhibitions held in Barcelona and Berlin between 1996 and 1999 Since 1997, the Eude Gallery has exhibited these artists’works, and in 2000 the gallery organized a group exhibition called Spaces of light. The participants in this exhibition are the ones we introduce now, and we hope they have such a good reception as they had in Europe. (For the catalogue Le Salon du Printemps Montreal 2002. Galeria Eude Barcelona) Art with Light EffectsEvi Arens Journaliste Mainz, Germany A World Made of Small Te moment he walked into the bathroom with the lighting installation "Above and Beyond the Times" by Pere Bruix, he saw his own multiple image in the mirror. The effect was intensified through an immense number of light dots generated by "Sideglow," fiber optic lightguides from Schott which emit light laterally. As in a poem by Borges, the mirrors of the installation also symbolize an attractive, yet frightening reality. They invite us to another world, a world created by a multitude of small lights. They accompany our alter ego, who looks at us from a very close distance and at the same time from far away. The various light points and the drops of water trickling down stand for the irrevocable passage of time. They allow us access to another dimension, a dimension that tempts us to dream about the other side of the mirror. As Multilayered as a KaleidoscopeResearch done on the complex relationship between spatial and temporal dimensions plays a central role in the works of Pere Bruix. Whether they are paintings, sculptures or artistic installations, Bruix's art tries to combine and harmonize the visual and pictorial with the metaphysical. His works are multilayered like kaleidoscopes and can therefore be interpretad in more than one way. In the hands of Bruix, the "Sideglow" fibers mutate from a purely functional lighting solution to a material from which dreams are made. Thus, endiess lighting design possibilities open up in order to create previousiy unimaginable new effects. Pere Bruix: A Life for the Fine Arts Bruix (51) works as a designer, video and digital technician, photographer and as a graphic designer creating artistic installations. In addition, Pere Bruix is a drawing, design and image technology professor. He promotes exhibitions and activities for the contemporary art created by the "Art Actual Artistes Associats 4-AS" of Barcelona. To the Mirror Why do you persist, mirror without end? Why do you double, mysterious brother, the smallest movement of my hand? Why the sudden reflection in the shadow? You are the other 1 the Greek talks about and you have always lurked. In the smoothness of indecisive water and durable glass you search for me; it makes no sense to be blind. That 1 cannot see you, but know, gives you revulsion, magical thíng, that dores to multiply the number of things that we are, that result in our late. When 1 am dead, you copy another one, and afterwards another, another, another... from: J. L. Dorges, "Shadows and Tigers", poems 1966-1972, Fischer Veriag, Germany (translated from the German) (photo) The Spanish artist Pere Bruix works with glass fibers, achieving impressive effects in the process. (photo) The lighting ínstalliation of Pere Bruix in a room of the Hotel Sants Barceló during the 'New Art Barcelona 2000' exhibition of contemporary art. 23 SCHOTT INFO 98/2001 THE PAINTING CENTER52 Green Street New York, NY 10013 BRUIXNew York is once again the venue for an exhibition of his works, which continue to be a two-dimensional analysis of our three-dimensional world, in which space and time - partly perceptible, measurable and known in the past - are transformed here into elements that can be contemplated both through theory converted into form and through a dual vision of a single space-time unit. ( Catalogue exhibition The Painting Center. New York 1998) NEW YORK BARCELONA Exhibition at THE PAINTING CENTER from January 27th through February 21st 1998 Opening reception: Friday 30th January, from 6 to 8 PM. The artists forming "ART ACTUAL BARCELONA"For these six representatives of presentday art in Barcelona, their creative work is something more than non-figuratíon, informalism or gesture. Rather than a plastic language it is a concept, a way of feeling. And it is this feeling that is expressed in a variety of techniques, textures and colours. Despite the fact that they exhibit under a common flag, each artist follows his or her own singular, personal, individual poetry and sensuality. ( Catalogue exhibition The Painting Center. New York 1998) Montserrat Gallery. 584 Broadway. New York 10012
PRESS RELEASE FOR IMMEDIATE RELEASE: "BRUIX" EXHIBITS IN SOHO (NEW YORK Dec. 16, 1992 - Jan. 2, 1993 The Montserrat Gallery is pleased to announce the current exhibítion of "Bruix’s" color-field paintings,who lives and does his work in Barcelona. Thís 'Series Dimension' body of work ís composed of four pieces, each depicting a season of the year. The artist's handling of tones, texture, and values convey the differing,temperatures and atmospheric conditions of 'Summer’, 'Fall', 'Winter’, and 'Spring’ so well that one can almost feel them. These paintings are akin to Mark Rothko's art, but there ís an apparent distinctíon between the styles of the two artists. "Bruix" contains his field in a way that Rothko does not, and a tactile sensation comes across in these works. Other technical elements further establish differences in the seemíng similarities. More of "Bruíx" work is to be exhíbited in Galeria Trànsit in Barcelona January 12th to February 2nd. His work is consistantly shown in group and solo exhibitions worldwide. He also works professionally in the areas of design, video, photography, and architecture as well as teaching design. He has a well rounded education in the arts, having studied at the School of Arts i Oficis Artistics in Barcelona; the Institute del Teatre, also in Barcelona; and graduated from the University of Valencia, Barcelona in Belles Arts. There is little wonder that he has attained hís high rank and reputation in internacional art circles. He is uníversally acclaimed by critícs and has earned the unconditíonal respect of his peers. In private life he is Pere Bruíx i Riera. ARTspeak New York, January/February 1993Artists usher in the New Year
E. C. LiptonBruix at Montserrat Whether new or practiced exhibitors, numerous artists are wasting no time in the NewYear to exhibit their, works in New York. Bruix is a Barcelona artist who has exhibited widely in Europe for a number of years, but is having his introduction to New York. His new work, at Montserrat Gallery, 584 Broadway, until early January, is intended to have more direct, humane, and sensitive strokes, and that is why he paints with his fingers. His strokes are not broad, but curl and create a soft edge for his concentric squares. Because of his skillful handling of bright colors, his squares are luminous and glowing. These colors within colors seem to overlap, but they are always forceful. Such works dare comparison with the squares of Josef Albers and the glowing abstractions of Mark Rothko. They do not fail, for Bruix is an experienced artist who has attained the judgement required of a minimal art whose base rests on a true understanding of the nature of man. "BRUIX, one of Spain's outstanding contemporary artists, has brought a body of work to New York for an exhibition at the Montserrat Gallery (Soho). Bruix exhibits his work internationally and to date has been included in thirty-eight prestidígous art competitions, exhibitions and events around the world. Next it will be seen during January and February in Barcelona's Galeria Trànsít. He seems to have a preoccupation with space concepts in various dimensions, as evidenced in the paintings composing the 'Series Dimension', four color field paintings depicting the four seasons, reminiscent of Rothko but taken a step beyond that artist’s renderings. Bruix adds the dimension of a focal point with geometric composition. He is a many-sided artist, intellectual as well as emotionally expressive ... an enigmatic personality. His work has passed through many phases-Bruix explored "the clash of forces" at a time when he put aside traditional painting equipment in favor of his hands and fingers, feeling that brushes and tools got in the way and interfered with creativity, inhibiting sensitivity and intimate expression. It is no wonder that the eyes of the public and the art aficionado focus on him!" Dorothy Roatz Myers
Montserrat Gallery. Broadway. New York
(New York. December 1992) ———————————————————————————————————— Kunst mit Lichteffekten Evi Arens Journalistin Mainz Eine Welt kleiner Lichter Bei Betreten des Badezimmers mit der Lichtanlage ,,Über die Zeiten hinweg" von Pere Bruix sah er sich mehrfach in seinem Spiegelbild. Eine immense Anzahl von Lichtpunkten, erzeugt durch ,,Sideglow", seitlich abstrahlende faseroptische Lichtleiter von Schott, verstärkte noch die Wirkung. Wie in Borges' Gedicht sind auch die Spiegel der Lichtanlage von Pere Bruix Symbol einer zugleich beängstigenden und attraktiven Realität. Sie laden uns ein in eine andere Weit. Eine Weit, geschaffen von einer Vieizahl kleiner Lichter. Sie begleiten unser ,,Alter Ego", das uns ganz nah und gleichzeitig weit entfernt und unerreichbar betrachtet. Die verschiedenen Lichtpunkte und die unaufhörlich herunterrieselnden Wassertropfen sind Gleichnis für den unwiderruflichen Verlauf der Zeit. Sie verschaffen uns Zugang zu einer anderen Dimension. Eine Dimension, die uns zum Träumen auf die andere Seite des Spiegels entführt. Vieischichtig wie KaleidoskopeDie Erforschung der komplexen Beziehung zwischen räumlicher und zeitlicher Dimension spielt im Werk von Pere Bruix eine zentrale Rolle. Ob Malerei, Bildhauerkunst oder künstierische lnstallationen, Bruix unternimmt mit seiner Kunst den Versuch, Visuelles und Bildhaftes mit Metaphysischem zu kombinieren und harmonisieren. Seine Kunstwerke sind vielschichtig wie Kaleidoskope und lassen sich vieiseitig deuten. Die verwendeten ,Sideglow" Fasern mutieren bei Bruix von einer rein funktionellen Lichtiósung zu einem Stoff, aus dem die Träume sind. Und so eröffnen sich damit unzählige Möglichkeiten des Lichtdesigns, um bislang ungeahnte neue Tendenzen und Effekte zu kreieren. Pere Bruix: Ein leben für die Schönen KünsteBruix (51) arbeitet ais Designer, Videound Digitalbildtechniker, Fotograf sowie Grafiker und kreiert künstierische lnstallationen. Darüber hinaus ist Pere Bruix Professor für Zeichnen, Design und Bildtechnik. Er ist Promoter von Ausstellungen und Aktivitäten für zeitgenössische Kunst der "Art Actual Artistes Associats 4-AS" in Barcelona. An den Spiegel Warum beharrst du, Spiegel ohne Ende? Warum doppelst du, mysteröser Bruder, die winzígste Bewegung meiner Hand? Warum der jähe Wíderschein im Schatten? Du bist das andre Ich, von dem der Grieche spricht, und lauerst schon immer. In der Glätte vagen Wassers una dauerhoften Glases suchst du mich; es íst sinnlos, blind zu sein. Dass ich dich nicht sehen kann, aber weis, verleiht dir Grauen, Zauberding, das wagt, die Zahl der Dinge zu vervielfachen, die wir sind, die unser Ceschick ergeben. Wenn ich tot bin, kopierst du einen andren, und danach einen andren, andren, andren... aus: J. L. Dorges, ,,Schatten und Tiger", Gedichte 1 966-1 972, Fischer (Foto) Der spanischeKünstler Pere Bruix arbeitet mit Glasfasern und erzielt dabei beeindruckende Effekte (Foto) Líchtanlage von Pere Bruix im Bad eines Zimmers des Hotlis Sants Barceló während der Ausstellung zeítgenössicher Kunst ,,New Art Barcelona 2000'. SCHOTT INFO 98/2001 Die Arbeit der künstleríschen Suche von Bruix (Barcelona 1949) beginnt mit der optischen und kinetischen Kunst und geht weiter ob 1971 mít Arte Povera und Concept Art, mit Einschüben von Perioden eines grcifisch-kritischen Realismus und Video Art. Ab 1979 begann die Vertiefung des Raum-Themos mit der Verwirkilchung der Serie "Gegenüberstellung der Kráfte' zuerst in Skulpturen una spáter in der Malerei, hierbei die figürlichen Einzelheiten beachtend, beí denen sích die Spannungen mitten in den zusammengestellten Rdumen durch die Mosse konzentrieren, we/che spáter dos Gleichgewicht bis zur Grenze des Folles in sích vereint, wobeí dieses gestüfzt wird durch die Energíen, die geschaffen werden be¡ der Konfrontotion der Moterie. Einladung zur Malerei Ausstellungs "Abstraktion - Intimität - Raum" von Künstlern: Neus Aller, Bruix, Dolors Puigdemont, Teresa Salcedo, Amparo Sard, Matilde Vela.
Eróffnung Dienstag 12. 8. 1997 um 20 h. Dauer bis 14. 9. 1997 Öffnungszeiten: Mittwoch und Samstag 11 - 13 h und zu allen Veranstaltungen in der PetrusKirche Berlin Lichterfelde, Oberhofer Platz. |
