|
Biografies
El caràcter de l’obra artística de Bruix ve determinat per dos aspectes ben diferenciats: Un, marcat per la investigació, que el porta a una necessitat de conèixer i posar-se al dia de totes les novetats tecnològiques relacionades amb el món visual, i que l’han portat a treballar-hi al llarg de la seva trajectòria artística: Ja l’any 1969 amb la electrònica; a partir de 1972 en el camp del cinema, del vídeo i de la fotografia, i en el de la imatge digital des de 1988, i, de forma alternativa, en el camp de l’arquitectura. L’altre aspecte, el de la implicació dels continguts del pensament humà amb vinculació social, Bruix l’ha tractat des diversos enfocs segons l’època. Així, la ironia i la crítica a l’art i a la societat, la trobem en la seves obres conceptuals des de 1971; la recerca vers un art social i antifranquista es posa de manifest en l’obra que realitzà, paral·lelament, des de l’any 1973 al 1980. I és, a partir d’aquest any, quan va introduint de manera paulatina, aspectes més vivencials com la poètica visual de tradició oriental que aplica a la pintura o la sensació de fortalesa que provoca en l'arquitectura el formigó, el ferro i la fusta i que es fa més palès en l’escultura.
Als voltants de 1987, incorpora la concepció perceptiva de la nostra “dimensió” buscant respostes a preguntes lligades a la pròpia vida. En aquesta darrera etapa, a partir del 1983, Bruix sintetitza els aspectes plàstics que han estat sempre constants en la seva trajectòria artística: En primer lloc el color, que continua sent mediterrani en tota la seva gamma i matisos, amb valors alts que donen protagonisme a la llum. La textura i el tractament de la pintura té un significat especial per l’autor, que pinta directament amb els dits, per a donar, com ell diu, “un valor i un concepte més humà i sensual a l’obra”. No pretén un gestualisme gratuït ja que l’ha aconseguit depurant una tècnica que, segons ell comenta, ha estat un camí difícil, i que fins i tot pot passar desapercebuda al ull de l’observador sinó se’n té una informació prèvia. Amb aquesta tècnica, cada color es va manifestant amb ritmes sensuals diferents. Bruix, tanmateix, rebutja l’eina com a element “dur”, com també la pintura dels vuitanta i d’alguns corrents dels noranta, dels quals corrents “el brutalisme” n’és el màxim exponent. Fa una aposta per un minimalisme de les formes perquè la reflexió hi sigui present, plantejant un joc-diàleg de formes i espais, sent aquests plens per a determinar la seva existència i convertir-se, alhora, en formes. La tridimensionalitat hi és present esdevenint un referent primordial que marca els límits de la pintura i de les seves formes, on les mesures són equivalents o iguals visualment. El material emprat és minuciosament seleccionat i el resultat final és d’un depurat disseny. En algunes de les obres l’ambientació i altres elements configuren i augmenten el discurs per a completar els significats de les altres “històries” que hi són presents. A més de les sensacions que ens provoca tota aquesta munió d’aspectes plàstics i del descobriment de les interrelacions entre formes, volums i espais, fruit de l’anàlisi, hi ha un altre aspecte que Bruix desenvolupà al llarg de l’etapa conceptual i que ara torna a sorgir: “les històries”. Tot aquest conjunt d’elements plàstics esmentats està meticulosament unit per a donar sentit a un seguit de reflexions, teories, que a manera de narracions s’encaminen cap a una direcció temàtica, on s’enllacen per acabar donant conceptes nous a preguntes prèvies. L’obra de Bruix, requereix de l’espectador una postura receptiva ja que darrera del seu minimalisme aparent, se’ns està demanant una reflexió i, malgrat que l’obra, ja en un primera ullada, ens aporta unes sensacions plàstiques evidents, cal aturar-se i cercar més enllà, agafar la pauta que el propi artista ens dóna i aprofundir. El que trobarem ben segur que ens sorprendrà. Carme Gassó i Ramiro (Del catàleg de la Galeria Eude, NewArt Barcelona 1999) El treball de recerca artística d'en Pere Bruix i Riera - Barcelona 1949 - s'inicia en l'art òptic i cinètic, i a partir de 1971, en l'art pobre i conceptual, intercalant períodes de un realisme gràfic-crìtic i de video-art. És des de 1979 que comença a aprofundir en el tema de l’espai a partir de la pintura oriental, i la influencia de l'expressionisme abstracta i l'escultura basca que ja l'havia copsat en èpoques anteriors. Treballant indistintament tant en pintura com en escultura, és durant aquest periode quan va començar a desenvolupar el concepte de ' dimensió ' en obres de gran format, realitzades a partir de 1983, mitjançant un joc d'inversions on els elements escultòrics s'acompanyen d'una projecció bidimensional inversa a la seva imatge, convertint-se l’espai interior en exterior i aquest en interior, i reduint una part de l'espai tridimensional a un inici i a un final que corresponen a un davant i a un darrera d' una bidimensionalitat. AI 1989 realitzant la sèrie pictòrica ' contraposició de forces ', relacionada amb l'escultura de la mateixa sèrie, amb el propòsit de fer més directa i més humà i sensitiu el traç deixa les eines i pinta amb els dits. Aquesta tècnica la incorpora en el treball de “dimensió” quedant els dos conceptes interrelacionats. Ara, després d'un temps de treball i reflexió, Bruix presenta conjuntament a Barcelona i Nova York una selecció de la seva obra on podem seguir l'evolució d'aquesta tècnica i on en les darreres obres l'espai i el temps són contemplats des d'una altra dimensió, introduint conceptes d'astrofísica amb un Llenguatge sensitiu de lectura universal. Carme Gassó i Ramiro (Del catàleg de la Galeria Trànsit. Barcelona 1993) Pere Bruix i Riera nascut a Barcelona el 1949, té el seu estudi a Centelles des del 1979. El 1981 va realitzar el Drac de Centelles amb la col·laboració popular i dels Geganters de Centelles, en aquell mateix any va fer el cartell de Carnestoltes així com el disseny del programa de la Festa Major d’estiu. Fins ara Bruix porta realitzades 77 exposicions, entre individuals i col·lectives, 19ª EXPOSICIÓ DE GRANS ARTISTES A LA FESTA MAJOR (Catàleg de la 19 exposició Festa Major de Centelles 2000) Pere Bruix i Riera, nascut a Barcelona el 1949, actualment és professor de disseny i de dibuix a l'IES Parc de l'Escorxador de Barcelona. Des de sempre ha sabut compaginar la dualitat professional, combinant la labor d'ensenyar i la necessitat d'investigar. En aquest terreny ha abastat gairebé tots els àmbits de la comunicació visual i, en especial, ha cercat nous camins de la plàstica contemporània. Als 16 anys va realitzar la primera exposició de pintura i des de llavors ja n'ha fet passant per procediments i tendències tan diferents com l'electrónica en l'art cinétic, l'objecte en l'art pobre, el cinema, la fotografia en l'art conceptual i més tard el video-art i el tractament digital de la imatge. Els seus coneixements els ha anat incorporant a la docència. Mentre era a l'I. B. Mollet del Vallés va elaborar noves assignatures com ara "Imatge" amb fotografía, cinema i video i "Disseny assistit per ordinador", la qual cosa el va convertir en el primer centre d'ensenyament secundari de Catalunya que va disposar d'una taula d'edició i d'una impressora de color. També ha compartit amb els seus alumnes l'escultura i l'arquitectura, han guanyat premis en urbanisme i han realitzat escultures en formigó armat, treballs pels quals va ser contractat pel CEP de Madrid per dur a terme una xerrada sobre l'aplicació de coneixements d'art contemporani a la reforma. A més ha realitzat videos didàctics per al Departament d'Ensenyament i per a TV3. A causa de la dificultat que tenen els artistes a donar a conèixer la seva obra, ha iniciat en aquests darrers anys una tasca de difussió i d'activitats d'art contemporani promovent grups, exposicions i intercanvis amb l'estranger; fins ara ha generat la formació de sis grups, una associació d'artistes i ha organitzat 36 exposicions amb una participació de 95 artistes. En aquest moment està presentant un cicle sobre grups emergents d'artistes contemporanis a La Casa Elizalde de Barcelona. (publicat a l’apartat Persones de la revista Funció Pública nº 16 abril de 1999) ART ACTUAL - AULA DE LLETRES Enric Granados, 7 - 08007 Barcelona - tel 451 64 63, fax 451 68 23 Muestra Cultural 1996 Exposición de pintura dimensional de BRUIX Del 17 de Abril al 17 de Mayo, de lunes a viernes de ART ACTUAL - AULA DE LLETRES se complace en invitarles a las exposiciones de Fàfols-Casamada y de Bruix, dos artistes que tienen en común una abstracción sensual del color i un espacio con una presencia formal importante, al mismo tiempo cada uno mantiene una téxtura propia buscando resultados distintos. El trabajo de investigación artística de Pere Bruix Riera ‑Barcelona 1949‑ se inicia en el arte óptico y cinético, y a partir de 1971, en el arte pobre y conceptual, intercalando períodos de un realismo gráfico‑crítico y de video‑arte. Es desde 1979 que empieza a profundizar en el tema del espacio a partir de la pintura oriental, y la influencia del expresionismo abstracto y la escultura vasca que ya le habia impactado en épocas anteriores. Trabajando indistintamente tanto en pintura como en escultura, es durante este período cuando empezó a desarrollar el concepto de "dimensión" en obras de gran formato, realizadas a partir de 1983, mediante un juego de inversiones donde los elementos escultóricos se acompañan de una proyección bidimensional inversa a su imagen, convertiéndose el espacio interior en exterior y éste en interior, y reduciendo una parte del espacio tridimensional a un inicio y a un final que corresponden a un delante y a un detràs de una bidimensionalidad, dando como resultado un lienzo pintado por las dos caras que transcribe el espacio o el elemento tridimensional (escultura-objeto) que se encuentra enfrente pasando de tres a dos dimensiones pero manteniendo su conjunto, y tal com dice el autor, "pudiendo comprender visualmente la unidad espacio-tiempo de la tercera dimensión desde una teórica cuarta dimensión". En 1989 realizando la serie pictórica "contraposición de fuerzas", relacionada con la escultura de la misma serie, con el propósito de hacer más directo y más humano y sensitivo el trazo deja los pinceles y pinta con los dedos. Esta técnica la incorpora en el trabajo de "dimensión" quedando los dos conceptos interrelacionados. Esta exposición amplía i complementa las dos anteriores realizadas también en Art Actual - Aula de Lletres, con la obra “El transcurso del tiempo” de la serie "Dimensión" no exhibida aún en Barcelona después de ser expuesta en New York en 1992, y son complementadas por tres obras de la serie "Tiempo de Espacio", introduciendo conceptos de astrofísica con un lenguaje sensitivo de lectura universal. Carme Gassó Ramiro (catálogo de la exposición “El transcurso del tiempo” Barcelona 1996) The artistic research of Pere Bruix Riera, born in It is from 1979 that he starts studying in depth space through eastern painting, the influence of abstract expressionism and Basque sculpture which he ha already dealt with in previous stages. Working in both painting and sculpture, it is in that time when he began to develop the concept of “dimension” in big sized works carried out since 1983, by playful inversions where the sculptural elements go together with an inverted two dimensions projection to its image, changing inside space into outside space and vice versa and reducing a part of the tree dimensions space into a beginning and an end that belongs to a front and back of two dimensions In 1989, when working on the pictorial series "Clash of forces" connected with the sculpture of same series and in order to get a more direct, humane and sensitive strokes, he gives up his tools and starts painting with his fingers. He incorporates this technique in his dimensional work linking the two concepts. Now, and after a period of work and reflection, Mr. Bruix exhibits in Barcelona and New York at the same time, a selection of his works where the evolution of that technique, can be traced and also how space and time have been considered in his latest works from another dimension, introducing concepts of astrophysics with a world-wide sensitive language. Carme Gassó i Ramiro (Exhibition |